Comptador de visites

mod_vvisit_countermod_vvisit_countermod_vvisit_countermod_vvisit_countermod_vvisit_countermod_vvisit_counter
mod_vvisit_counterAvuí72
mod_vvisit_counterAhir38
mod_vvisit_counterAquesta setmana160
mod_vvisit_counterLa setmana passada292
mod_vvisit_counterAquest mes489
mod_vvisit_counterEl mes passat735
mod_vvisit_counterTots els dies306436


Paret de fons (Muntatge col·lectiu, 1983)

Espectacle original a partir de textos de diversos autors

Estrena: 8 d’octubre de 1983

Representacions: 1 (El Patronat de Cervelló)

Espectadors: 75

Repartiment:

Vivalda i l’Àfrica tenebrosa (Joan Oliver): Rita Rengel,  la companyia

Dic Trànsit Gloria Swanson (Emili Teixidor): Rosa Baqués

Mort a Venècia (Thomas Mann): Glòria Fontes

L’any 2002 (Pau Faner): Margarida Nicolau

En una nit de lluna plena (Pere Quart): Jordi Pau

Macbeth (William Shakespeare): Antoni Monforte

La canço de la filla del marxant (Josep Mª de Sagarra): Josep Llurba

El comte Arnau (Josep Mª de Sagarra): Llàtzer Pau

Les roques i el mar, el blau (Salvador Espriu): Rosa Monforte

Jo pos per testimoni les gavines (Carme Riera): Rosa Trullà

Te deix amor, la mar com a  penyora (Carme Riera): Margarida Carbonell

Assaig de càntic en el temple (Salvador Espriu): Lolita Miralles

 

Música: Lluis Llach (Verges 50), Mahler (5a. Simfonia), Orff (carmina Burana), Verdi (Macbeth), Villalobos (Bachiana Brasilera), Debussy (Preludi a la migdiada d’un faune), Glück (Orfeu i Euridice), Ravel (Concert per a piano en sol), Elgar (Pompa i circumstància)

Equip Tècnic: Francesc Larrosa, Armand Izquierdo

Escenografia: La Calaixera

Direcció: Pere Larrosa

Text del programa de mà:

Una vegada més La Calaixera obre els seus “calaixos” al públic de Cervelló. Aquest cop, però, el calaix que s’obre és un calaix petit. Petit, perquè no oferim un nou muntatge pròpiament dit, sinó  simplement, un petit experiment teatral elaborat a partir de textos de diversos autors.
Durant l’estiu vàrem acordar dur a terme una petita activitat, que al mateix temps que ens permetés descansar de l’elaboració d’un nou espectacle no ens allunyés del món del teatre. A partir del moment en que aquest exercici començava a tenir cara i ulls va sorgir la possibilitat d’oferir-lo al públic, en qualitat no de nova obra sinó únicament com a resultat de l’experiment ja mencionat.