Comptador de visites

mod_vvisit_countermod_vvisit_countermod_vvisit_countermod_vvisit_countermod_vvisit_countermod_vvisit_counter
mod_vvisit_counterAvuí38
mod_vvisit_counterAhir1
mod_vvisit_counterAquesta setmana39
mod_vvisit_counterLa setmana passada46
mod_vvisit_counterAquest mes2110
mod_vvisit_counterEl mes passat140
mod_vvisit_counterTots els dies302470


Per llogar-hi cadires -- Dol d'alivio (Santiago Rusiñol)

Aquesta obra es va representar conjuntament amb Gianni Schicchi (Giovacchino Forzano) i va formar part de l'espectacle Per llogar-hi cadires.

 

Pot semblar molt agosarat presentar en una mateixa vetllada un sainet de Santiago Rusiñol (1861-1931) y una obra curta del gran compositor operístic Giacomo Puccini (1858-1924). Pocs punts en comú hi trobareu excepte que foren contemporanis. No ens consta que s’haguessin conegut personalment; tot i que haurien pogut coincidir en algunes de les seves estades a París, i potser ho varen fer però no tenim constància que aquest esdeveniment s’hagués produït. “Dol d’alivio” fou estrenada al Teatre Romea l’any 1910 i Gianni Schicchi, tercera ópera del seu conegut Tríptic, ho fou a Nova York l’any 1918. No hi trobareu elements temàtics comuns entre ambdues obres. Una tarda de conversa d’unes  vídues molt eixerides i el repartiment d’una herència són arguments prou diferents. Tampoc l’època on té lloc l’acció coincideix: Rusiñol situa el seu sainet a les primeries del s. XX i Pucccini, a partir d’un text de Giovacchino Forzano, emmarca la seva ópera a les darreries del s. XIII. Aleshores, per què hem decidit ajuntar-les i oferir-vos-les en un sol programa? En primer lloc, diguem-ho sense embuts, perquè logísticament aquesta proposta permetia que tots els membres de La Calaixera poguéssin actuar. Però aquesta raó seria massa simple. No es tria un text només per aquest motiu. El cert és que ens venia de gust fer comèdia, poder-vos proporcionar una estona d’esbarjo enmig d’aquests temps tan complicats.
Ambdues obres són comèdies delicioses que estem segurs que us faran riure a cor que vols. No obstant, malgrat la seva aparent lleugeresa, hi ha amagat un missatge comú: els sentiments poden ser, a vegades, vençuts per les necessitats, pels interessos. És així com una vídua desconsolada es plantejarà
acceptar una proposta de casament per tal de salvar el patrimoni familiar, i una familia desheretada es posarà en mans d’un astut personatge per tal de canviar un testament. Ho faran? Ho aconseguiran? No trigareu en tenir la resposta. Estigueu ben segurs que n’hi ha PER LLOGAR-HI CADIRES!

 

DESCARREGAR


Cartell anunciatiu de l'obra

Programa de mà