Comptador de visites

mod_vvisit_countermod_vvisit_countermod_vvisit_countermod_vvisit_countermod_vvisit_countermod_vvisit_counter
mod_vvisit_counterAvuí31
mod_vvisit_counterAhir10
mod_vvisit_counterAquesta setmana41
mod_vvisit_counterLa setmana passada66
mod_vvisit_counterAquest mes170
mod_vvisit_counterEl mes passat251
mod_vvisit_counterTots els dies302914


Revolta de bruixes (Josep Mª Benet i Jornet, 1982)

Autor: Josep Mª Benet i Jornet

Estrena: 16 de gener de 1982

Representacions: 2 (El Patronat de Cervelló)

Espectadors: 250

Repartiment:

Vigilant                       Antoni Monforte

Aurora                        Glòria Fontes

Sofia                           Rosa Baqués

Paulina                        Margarida Carbonell

Rita                             Teresa Garcia

Filomena                     Joana Plazas

Dolors                         Núria Serra

 

Músiques: Sherezade (Rimski-Korsakof), L’aprenent de Bruixot (Paul Dukas)

Equip Tècnic: Armand Izquierdo, Josep Mª Raventós

Realització escenografia: Joaquim Pascual

Perruqueria: Olga Cortès

Maquillatge: Elisa Canals

Escenografia i Direcció: Antoni Monforte

Text del programa de mà:

Josep Mª Benet i Jornet pot fer moltes menes de teatre. Si en ocacions ha triat el realisme és no per incapacitat de cap altra cosa sino per elecció. Tres qüestions el mogueren per escriure REVOLTA DE BRUIXES, i totes tres són presents en aquesta peça que l’autor considera la menys dolenta: 1er. Miopia de la crítica; 2on. Complexitat i rigor com a meta i 3er. Capacitat demostrada d’escriure unes obres que s’escapen de les formes tradicionals.

La voluntat d’abstracció d’un problema que Benet considera clau en el desenvolupament d’un poble dóna unes característiques determinades a l’obra: 1er. És eminenment un producte de literatura dramàtica; 2on. És una obra tancada en la qual les anotacions i el text formen un tot inseparable; 3er. No és una obra escrita al marge de l’escena i 4rt. Utilitza, volgudament, un conflicte tòpic: la reivindicació obrera per tal de generalitzar el comportament dels personatges.

Josep Mª  Benet i Jornet ha creat uns models prototípics de determinades maneres d’anar pel món, de diverses cosmologies, de diverses ètiques significatives i cada personatge és el signe d’un d’aquests models. El conflicte dramàtic es converteix en l’aparell d’experimentació on aquests elements entraran en reacció –argument- per tal d’arribar a una demostració: la baralla entre l’instint i la raó mena al fracàs.