Comptador de visites

mod_vvisit_countermod_vvisit_countermod_vvisit_countermod_vvisit_countermod_vvisit_countermod_vvisit_counter
mod_vvisit_counterAvuí22
mod_vvisit_counterAhir10
mod_vvisit_counterAquesta setmana32
mod_vvisit_counterLa setmana passada66
mod_vvisit_counterAquest mes161
mod_vvisit_counterEl mes passat251
mod_vvisit_counterTots els dies302905


Tartan dels micos (Terenci Moix, 1983)

Autor: Terenci Moix

Estrena: 8 de gener de 1983

Representacions: 2 (El Patronat de Cervelló)

Espectadors: 200

Repartiment:

Soubrettes               Pepi Plazas i Armand Izquierdo

Locutor                 Josep Mª Raventós

Locutora                     Joana Plazas

Sra “Francis”               Rosa Monforte

Montserrat                   Núria Serra

Ventura                       Llàtzer Pau

Tartan                         Antoni Castañé

Mercè                          Glòria Fontes

Fada                            Margarida Carbonell

Negres, mones, cocodril, boys                       Margarida Carbonell, Rosa Baqués, Rosa Trullà, Teresa Baqués

Mama Calonga                        Francesc Pascual

 

Músiques: Sardanes, Txaikovski (concert per a piano), Beethoven (3a simfonia), Fascinación i d’altres.

Equip Tècnic: Francesc Larrosa, Armand Izquierdo, Josep Mª Raventós

Escenografia i vestuari: Francesc Pascual

Direcció: Pere Larrosa

Text del programa de mà

Amb el Tartan, La Calaixera obre un dels seus calaixos que, partint del petit món dil·lusions de Mercè Rodoreda i passant per la màgia i superstició de les “Bruixes” de Benet i Jornet, us proposa ara una aventura apassionant: un viatge a les exòtiques selves africanes. Aquest nou calaix suposa un petit gir en la trajectòria que fins ara ha menat el grup. Hi trobareu: folklore macarrònic, somnis pornogràfics (si de cas), cabaret i, fins i tot, al·ludit cinema americà. Heterogeneïtat de personatges: negres watusi, mones “mones”, una fada consellera, la infal·lible senyora Rovell, una cunyada criticaire i cursi, un notari bugadera, un Tartan modern i emancipat i una Montserrat carregada d’orgues. No podem oblidar, però, la crítica que s’amaga darrera les paraules del text. Cada personatge representa la decadència d’una societat benestant que ha intentat mantenir el seu status. Una vegada més, doncs, oferim al públic de Cervello un nou muntatge, que encara que aparentment esbossi una nova línia, és, en el fons, la mateixa. La lectura del Tartan d’en Terenci Moix amaga darrera les claus senzilles d’humor una connotacions veritablement crítiques, iròniques i sarcàstiques enfront una societat que durant molt de temps ha intentat surar emmig d’un naufragi amb el propòsit de mantenir, com el mateix text diu: “les bones formes que ens sostenen”. En Terenci fa un retrat d’un “todo” Barcelona escarransit i frívol, que fent servir el seu “catalanisme” i els seus “calerons” ha ocupat una posició predominant en la nostra vida.
En el Tartan s’hi pot trobar de tot. Des d’un record a l’Edith Piaf, passant perl Tango fins arribar al “can can” del més pur estil. Tot això amanit amb pinzellades de negres i mones exòtiques i amb un ambient naïve que envaeix l’escena des del començament.
El nostre muntatge gira entorn d’aquestes claus, l’humor, la caricatura i la senzillesa de situacions, dintre d’un college que pot semblar heterogeni però cercant la coherència. Una coherència que farà que els plantejaments esbojarrats de la primera part desemboquin, com era natural, en el retorn de l’ovella negra a la seva societat i la integració d’en Tartan a la “societat dels amos com cal”.